Lost in translation

En un arravatament de localisme castellonenc, i sense sospitar el repte que això suposava, vaig pensar en regalar uns exemplars de llibres de la meua terra, la Plana, a alguns dels companys que treballen amb mi a la Universitat, per descomptat, els llibres haurien d’estar traduïts, com a mínim, a l’anglès.

Primerament vaig anar a una de les llibreries especialitzades en idiomes més conegudes de Castelló on vaig endur-me el primer fracàs, no tenien cap guia de la província en anglès. D’allà em varen derivar cap a l’oficina de turisme de la plaça Mª Agustina on l’únic que em van oferir va ser una breu i partidista guia de la Region of Valencia. A jutjar pels continguts de l’esmentada guia, el golf, les obres faraòniques de Calatrava i les platges plenes de joves musculats i xiques sueques semblen ser els pilars de l’oferta cultural de la nostra terra; the city of Castelló, o deuria de dir Morella?, tot just era esmentada. L’amable jove de l’oficina de turisme al observar l’expressió amb què agafava les guies, em va recomanar apropar-me a la Fundació Caixa Castelló. Allí tot el que m’esperava era un volum de les ciutats i pobles valencians, que encara que -aquesta vegada sí- semblava força interessant, el seu volum i pes feien impossible ni tan sols plantejar-me transportar un exemplar cap a l’Africà, a més, la província de Castelló seguia tenint un paper, diguem-ne, testimonial.

Finalment, i aclaparat per l’oferta, em vaig conformar amb uns quants exemplars de la guia de la Region of Valencia. Al capdavall no estava tan malament, vaig pensar. M’equivocava. Una setmana després, un company em va parar pels corredors de la facultat i, després de donar-me les gràcies pel llibre, em va preguntar si el golf era l’esport regional de la meua terra; d’altra banda, els afortunats propietaris de la guia continuen sense tindre la menor idea de què hi ha darrere les Festes “Internacionals” de la Magdalena.

Imaginem que un avió aterra a l’aeroport de Castelló ple de turistes estrangers, ja sé que és molt imaginar, però quina és la bibliografia que podem oferir a aquells que no parlen castellà? Mitja pàgina de la Lonely Planet on es barregen les falles de Valencia amb el Sexenni de Morella? Ha pensat ja el senyor José Luís Gimeno -l’ànima de la coneguda Ciudad de las Lenguas- en publicar algun llibre en anglés que parle de la província de Castelló?! D’acord! No cal anar tan lluny; en traduir, tan sols en traduir! No és aquest l’objectiu de la Ciudad de las Lenguas, apropar cultures? En un intent per aclarir-me vaig intentar accedir al seu catàleg digital de publicacions, però sembla que encara no tenen lloc web després de 7 anys de treball. Tal vegada un assessor sismileurista de noves tecnologies podria resoldre el problema. O tal vegada seria més pràctic invertir el sou de l’assessor en imprimir alguns exemplars de la guia de Castelló de la Plana que roman penjada en la web de la Conselleria de Turisme, però que sembla no arriba al que deuria ser el seu habitat natural per excel·lència: les oficines de turisme.

No és la meua intenció defensar el nostre model de desenvolupament i encara menys d’infraestructura obsoleta de l’aeroport de Castelló; tanmateix, si volen fer de Castelló un Las Vegas qui diu Las Vegas diu Mundo Ilusión- per què no comencen per proveir a les oficines de turisme de guies de Castelló en diferents idiomes? Una senzilla guia en anglès, no l’estic demanant en amhàric! Uns simples manuscrits per aquells turistes adinerats que vindran de tot Europa a veure les escultures de Ripollés, els camps de golf, el balneari de Marina d’Or i tota la resta. Tindre oficines de turisme sense guies en anglès resulta gairebé tan inaudit com tindre un aeroport sense avions. El castellà no es parla arran del món, admetem-ho! És clar que el jovent estranger que s’apropa a la Plana per acudir al FIB o al Rototom és probable que no facin ús de les guies però, no és turisme de qualitat el que volen?

Les darreres festes de la Magdalena vaig portar un amic taiwanès que viu a Anglaterra -i no parla castellà, tampoc valencià ni amhàric…- a la coneguda Pujà al Fadrí. Al poc de començar la xerrada, una veu dissident li va cridar a la xica que ens explicava la història del rellotge: “¿por qué no habla en español que así lo entedemos todos?”. “Todos menos uno”, vaig pensar jo. Molt adient...


Publicat a: http://castellondiario.com/not/8803/lost_in_translation/