Colonització i mozzarella

Etiòpia presumeix de ser l’únic país Àfrica que mai ha sigut colonitzat, malgrat els cinc anys de ocupació Italiana, durant els quals els etiops no van deixar de lluitar per la seua l’independència i pel seu rei -Haile Selassie-. Tot i la brevetat d’aquest període va ser suficient per a que l’Itàlia deixare la seua petjada en la societat etíop.

Sense ànims de aprofundir en aquest controvertit assumpte de les colonitzacions, fare una lectura somera dels romanents d’aquella breu colonització, 80 anys després, fonamentats en la meua afició per la mozzarella.

Avantatges de la colonització italiana; hui pots trobar pizza en gairebé qualsevol restaurant d’Etiòpia. Pizza amb mozzarella. Mozzarella de bona qualitat que trobaràs en alguns magatzems per a forengys.

Desavantatges de la colonització italiana; el preu de la mozzarella s’apropa al preu mitjà del producte en establiments europeus, com ara Mercadona. A més, quan demanes una cheese burger el formatge acostume a ser mozzarella, sí, hamburguesa amb mozzarella. Tanmateix, l’hamburguesa etíop s’allunya molt de la concepció que tenim els occidentals d’hamburguesa, tant de bo només fore el formatge...Un bon exemple de com aquest país té la capacitat de absorbir la colonització i fer-la seua, donar-li forma.

Un país que malauradament no ha pogut renunciar ni al desenvolupisme occidental  ni a la globalització però els ha enriquit amb els seus particulars matisos, com ara l’hamburguesa etíop, o anant més enllà també podem citar l’exemple de les parcel·lacions. Parcel·lacions que ja fa temps que amenacen l’integritat de molts paisatges i societats africanes o, segons altres punts de vista més extesos -encara que normalment emesos des de la bombolla occidental-, ja fa temps que avancen en el “desenvolupament necesari” per a l’Àfrica. Parcel·lacions que a Bahar Dar són adobades amb ases que prenen el sol al asfalt de les carreteres encara buides, jardineres on les gallinen coven els ous i un rosari de cases de adob que flanquegen les noves avingudes i on les dones cuinen amb llenya, en allò sembla ser la vorera. Per fortuna, no es pot canviar a les societats a colp de planol, tot i que hui els etiops ja no recorden quina era la seua manera de acomiadar-se abans del, ara omnipresent, ciao.

Publicat a: http://www.kaosenlared.net