Mulu, amb la seua samarreta nova de trinca, ha passat
per la oficina d’Ethiopian Airlines; entretant
jo feia cua per comprar-me un vol d’anada i tornada a Addis per tal de renovar
el meu visat. Li he xiulat i s’ha quedat mirant-me a pocs metres de la porta.
Feia cosa d’un mes que
coneixia aquell nen, el primer cop em va oferir xiclets i mocadors, el segon cop em va
oferir una neteja de sabates i el tercer cop va ser quan em va convèncer perquè li comprés un d’aquells paquets de xiclets d’importació. Mulu no tenia més
de 13 anys i feia molt que es guanyava la vida al carrer. Van ser molts els nens
que m’intentaren vendre xiclets abans que ell, però no n’havia comprat mai fins
que en Mulu em va fer dubtar dels meus fràgils principis. Cansat de la seua
insistència li vaig confessar que no volia participar de la explotació infantil
i em va contestar, vaja si em va contestar, no va ser fins aleshores que vaig
començar a mirar les safates dels xiquets del carrer.
Hui l’he fet entrar a
l’oficina d’Ethiopian Airlines amb
intenció de xarrar amb ell mentre aguaitava el meu torn. He hagut d'insistir
perquè entrés, ha entrat furtivament, s’ha assegut al meu costat i ha
dirigit la mirada a terra. El guarda se l’ha mirat i se l’ha remirat, fins que jo
no he creuat una mirada amb ell no ho ha deixat córrer. Aleshores li he
preguntat a Mulu si la seua nova samarreta -xerografiada amb unes paraules en
eusquera- era un regal d’un xic basc, m’ha assentit amb el cap. Després pegar
una ullada al voltant m’ha dit -he trobat una cosa que et resultara
familiar-. A tret de la seua butxaca una moneda de dos euros -cunyada a
espanya-, l’ha agafat amb la mà dreta i amb l’altra mà m’ha assenyalat la ronyosa
cara del borbó, gairebé imperceptible. -Soc molt afortunat, mira quina
troballa!!- ha dit. He trobat graciós com assenyalava satisfet i desafiant al
rei, intentat endevinar al mateix temps en quin equip de futbol havia jugat
aquest paio que, a jutjar per la seua edat, deuria d’estar ja jubilat. Quan
m’ha preguntat per la seua afiliació li he dit que no era cap futbolista i, immediatament,
a perdut l’interes per saber qui coi era. Ara l’important per a ell era la
xifra, dos euros, gairebé 50 birr, i això Mulu ho sabia millor que cap tabla de
multiplicar, no he tingut que ajudar-li amb la conversió. Ni tan sols m’ha
preguntat si volia comprar-li la moneda, s’ha amagat el seu tresor i ha marxat
somrient. Cinc minuts després jo ja havia comprat el meu vol de 890 birr.
Mulu ha sacsejat de nou les meues creences. En aquesta ocasió m’ha fet dubtar de la gravetat de
la crisi que està assolint Europa al
mateix instant que ha assenyalat amb el dit la bruta cara del rei.
Publicat a: http://www.kaosenlared.net
Publicat a: http://www.kaosenlared.net
